Biografia

Carles Fontserè i Carrió neix a Barcelona l’any 1916. Cursa el batxillerat als Jesuïtes del carrer de Casp, però als 15 anys deixa els estudis per treballar d’aprenent en un taller d’escenografia; dibuixa per a El Correo Catalán, el setmanari carlí Reacción i el setmanari infantil Plaçons.

Als 17 anys, com a dibuixant professional, executa portades de llibres i pinta cartells de publicitat cinematogràfica. Als 20 anys, en esclatar la Guerra Civil Espanyola, forma part del comitè revolucionari del Sindicat de Dibuixants. Pinta el primer cartell que s’enganxa pels carrers i organitza el taller col.lectiu de propaganda: pintura de trens, cartells monumentals, etc.

Mobilitzada la lleva del 37, s’incorpora a les Brigades Internancionals; pinta murals de guerra i executa gravats al linòleum per als butlletins d’informació del Comissariat de Guerra de la base, a Albacete. Foguejat al front de l’Ebre, i dissoltes les Brigades Internacionals, passa coma dibuixant de l’Estat Major de la DECA, i, en els darrers dies de la guerra, a Figueres, al Comissariat de Propaganda de la Generalitat. Travessa la frontera a peu des de la Vajol, pel Coll de Lli, amb el Comissari Miravitlles i el president Companys, acompanyat de tots els consellers.

'40 '50 '60 '70 '80 '90 '00

'40

1939-1944

A França és internat al camp de concentració dels “Haras” de Perpinyà. Surt del camp i exposa amb Antoni Clavé dibuixos de l’èxode. Pinta un mural i uns decorats per a “La Revue des Tretaux” i, setmanalment, decora “Les nuits de gala” del Casino de Canet-Plage.

La guerra interromp la seva activitat artística; treballa de venedor de gelats, de firaire i de veremador. L’internen una altra vegada al camp de concentració de Saint Cyprien i s’escapa a París indocumentat. Dibuixa il.lustracions per a El poble Català, i còmics per a setmanaris infantils. Durant l’ocupació alemanya, juntament amb Antoni Clavé, col.labora com a dibuixant al setmanari d’art i literatura La Gerbe.

S’inicia a la litografia original sobre pedra, a tiratge limitat. Edita, amb Rafael Tasis, llibres de bibliòfil també a tiratge limitat, amb litografies originals sobre pedra i aiguaforts A Barcelona, odes de Verdaguer, Maragall, López-Picó i Guilanyà; El Romancero Gitano de Garcia Lorca; La Fi del Món a Girona de Joaquim Ruyra;  Fuenteovejuna de Lope de Vega; Oda a Espanya de Joan Maragall; Saint Jean de la Croix, bilingüe espanyol- francès.

1945-1947

París. Pinta dos cartells per al Ministeri de la Reconstrucció francesa que tenen una difusió nacional. Dissenya decorats i vestits per a Notre Natacha d’A. Casona al Théâtre de la Bruyère; per a la primera representació a Europa de La Casa de Bernarda Alba de F. Garcia Lorca Estudio des Champs Elysée; i per a Peribáñez de Lope de Vega al Théâtre de l’Odeon. Participa en diverses exposicions col.lectives de pintura a París i Perpinyà.

1948-1949

París-Ciutat de Mèxic. Dissenya els vestits i l’escenografia per a una revista musical francesa, Bonjour Mexico, amb la col.laboració de Mario Moreno Cantinflas, que presenta a Ciutat de Mèxic, on executa els decorats.

'50/'60

1950-1970

Nova York. Dibuixa “còmics”, il.lustracions de llibres, portades i publicitat; dissenya vitrines publicitàries. És director artístic de Dana Perfumes International. Més tard, director artístic de Temas, revista mensual per a la qual també fa il.lustracions per a contes de Ramon Sender, Gómez de la Serna i altres. Nomenat monitor de l’Spanish-English School of Theatre Arts, organitzat per l’Agència MEND (programa contra la pobresa del president Johnson).

Dissenya decorats i vestits per a La Cenicienta de J. Benavente; The Queen and her Estates de Howard Jones; Los Habladores de M. de Cervantes. Col.labora amb Salvador Dalí en escenografies i en el Happening by Dalí al Philharmonic Hall de Lincoln Center.

Practica la fotografia com a document social (44.000 negatius), amb la qual cosa cobreix la geografia humana de diverses ciutats d’Amèrica i Europa. Publica 33 reportatges amb tetxos i fotografies de diverses ciutats a  El Correo Catalán de Barcelona.

Exposició de fotografies de Nova York a Barcelona, Estudi Ramon Batlles; a Terrassa, Agrupació Fotogràfic de Catalunya Casino del Comerce; a Girona, local de l’Agrupació Fotogràfica de Girona. Pinta la sèrie “Cases Catalanes Vora Mar”, acrílic sobre plafons de fusta.

'70

1973-1980

Retorn a Catalunya. Presenta reportatges diversos en directe amb Carles Sentís per a Crònica-2, TVE. Primera exposició antològica de pintura a la Galeria Syra, Barcelona; Galeria Sant Jordi, Girona, i Sant Lluc, Olot. Participa en successives Mostres d’Art Fontana d’Or, Girona. És coautor amb Jaume Miravitlles i Josep Termes de Carteles de la República y de la Guerra Civil, Ed. La Gaya Ciencia, Barcelona.

'80

1980-1981

Exposició de fotografies i textos originals L’Aventura Humana de Josep de Creeft, escultor a la Fundació Joan Miró, Barcelona. Itinerant per Catalunya, i a Madrid, a càrrec de la Caixa de Pensions; a Guadalajara a càrrec de la Caja de Ahorro Provincial. Participa amb un estudi sobre el cartellisme a l’exposició La Guerra Civil Española presentat al Palacio de Cristal del Retiro, Madrid, organitzat pel Ministerio de Cultura.

1982-1983

Exposició de fotografies i textos Nova York Vista i Viscuda inaugurada a l’Institut d’Estudis Nord- americans, Barcelona. Itinerant per Catalunya a càrrec del Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Exposició col.lectiva de fotografies Dalí fotògraf, Dalí i els seusfotògrafs, Centre Cultural, Caixa de Pensions, Barcelona. La seva activitat d’escenògraf és descrita al llibre Picasso i els artistes catalans en el ballet de Joan Josep Tharrats.

1984-85

Exposició de fotografies i textos Roma, París, Londres, 1960, Caixa de Pensions, Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Girona. Universitat Catalana d’Estiu, Prada de Conflent (1996); CEDACC, Perpinyà (1966).

1984-1986

Exposició de fotografies i textos Nova York 1926-1990, un relat gràfic de Carles FontserèPalau Reial de Pedralbes, Barcelona; Museu d’Història de la Ciutat, Girona; Centre Cultural de la Caixa de Terrassa.

1985

Exposició de pintures acrílic sobre paper i litografies originals Variacions sobre teulats i parets blanques mediterranis a Barcelona i Pineda de Mar (1990).

1986-1988

Participa en la Segona Mostra d’Art Itinerant, Casa de Cultura Tomàs de Lorenzana, Girona. Protagonitza l’assaig de Jesús A. Vila, La intensa passió de viure d’un cartellistauniversal, Premi Recull.

1989

Relat gràfic Nova York: La Quinta Avinguda i Nova York:… Els Gratacels; exposició de fotografies i textos itinerant per Catalunya (18 poblacions) a càrrec de La Caixa. Exposició monogràfica de fotografies, Sala Municipal d’Exposicions, Pineda de Mar.

'90

1990

Protagonista, entre altres, de Los Años Vividos, sèrie documental de TVE que reuneix personatges històrics del segle XX espanyol. Pinta el cartell emblemàtic de tota la sèrie.

1991

Fotografies inèdites de Salvador Dalí Les Morts et Moi en edició bibliòfil, Editorial Mediterrània, Barcelona. El seu retrat biogràfic literari és un dels Deu Daus, d’Agustí Pons, Eliseu Climent Editor, València.

1992

Protagonista, entre altres, del programa de Joaquim Puyal La vida en un xip de TV3 sota el títol “Personatges singulars”. Cartell de la Guerra Civil “Llibertat” a l’exposició Avantguardes a Catalunya, La Pedrera, Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya. Participa a l’exposició Art Contemporani: Últimes adquisicions, Museu d’Art, Girona. Participa a l’exposició Art i Esport a Catalunya, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Palau Robert, Barcelona.

1995

Publica el primer volum de les seves memòries Memòries d’un cartellista català 1931-1939 (Editorial Pòrtic) presentat al Col.legi de Periodistes de Catalunya per Josep Benet i Enric Satué, Barcelona.

1996

Participa a Imatges: Fotografia Catalana, Primavera Fotogràfica, Centre d’Art Santa Mònica, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Homenatjat a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, per a la qual pinta el cartell d’aquest any. Exposició de fotografies Metròpolis 1960, Diputació de Girona, Girona.

1998

Ciutats en blanc i negre de Carles Fontserè, documental televisiu per a la sèrie Música pera Camaleons de TV Catalunya. Exposició de fotografies Biennal Olot/Fotografia, Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot.

1999

Publica el segon volum de les seves memòries Un exiliat de tercera. A París durant la Segona Guerra Mundial (Editorial Proa), presentat a l’Auditori de La Pedrera, Centre Cultural Caixa Catalunya, per Maria Campillo, Daniel Giralt-Miracle, Josep M. Solé i Sabaté, Isidor Cònsul. Guardonat amb el Premi Crítica Serra d’Or, Barcelona. Participa com a ponent i pinta el cartell del Congrés Les literatures de l’exili republicà de 1939, 60 anys després, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.

'00

2000

Exposició Recorregut per l’Obra d’un Il.lustrador i Cartellista, Associació Professional d’Il.lustradors de Catalunya, Pati Llimona, Barcelona. Guardonat “Il.lustrad’Or” de l’Any.

2001

Guardonat amb “Mosca del Jurat”, Col.legi de Periodistes de Catalunya, delegació de Girona, per la seva trajectòria personal i professional. Nomenat Soci d’Honor del Col.legide Dissenyadors Gràfics, Barcelona.

Protagonista, entre altres, del llibre Los momentos decisivos. La aventura de 9 testigosexcepcionales del siglo XX, de Pau Arenós, fotos d’Albert Bertran, editat per RBA Libros, Barcelona.

Des del seu retorn a Catalunya el 1973, ha pintat cartells de promoció cultural per la Generalitat de Catalunya; l’Ateneu Enciclopèdic Popular; Teatro de la Zarzuela, Madrid; La Caixa; Comisión Nacional 50 Aniversario Muerte de F. García Lorca, Granada; Ajuda a Nicaragua; Alternativa verda; Homenatge a Joan Coromines, Pineda de Mar; Museu Comarcal de la Garrotxa; Casal Independentista de Banyoles; 80 Volta Ciclista de Catalunya, etc.

Escrigué articles i comentaris per a diaris i revistes com ara La Vanguardia, Tiempo de Historia, Avui, Sierra d’Or, Revista de Girona, etc., catàlegs d’exposicions sobre cartells de la Guerra Civil Espanyola presentades en diverses ciutats d’Europa i Amèrica. Prepara un tercer volum de memòries que abraça el París de la immediata postguerra, el Mèxic de Cantinflas i el Nova York de les dècades dels anys cinquanta i seixanta.

Donà conferències relacionades amb el mateix tema a diverses associacions i institucions de Barcelona, Girona, Valls, Madrid; Institut Juan Gil-Albert, Alacant; Universitat de Segòvia; Universitat de Rovira i Virgili, Tarragona; Arnolfini Institute Bristol (Anglaterra); Universitat de Bochum (Alemanya); New School of Social Research of New York (EUA), Museo di Storia Contemporanea, Milà; etc.

El fons blbiogràfic i documental personal de Carles Fontserè aplega uns 2.000 volums així com milers de documents de gran interès històric i artístic. Inclou també prop de 500 articles sobre la seva obra, apareguts des de 1939 fins a l’actualitat, escrits per autors de prestigi.

iglesiesassociats